És lhora més calorósa dun dia casi estival quan arribem al Trade Center, a Sant Cugat, tots els treballadors que trobem fins arribar a la sals on ens reunirem amb lÀngels ens atenen amb simpatia. Loficina es veu nova, moderna i acollidora, cosa poc habitual en aquest tipus de lloc. Esperem uns minuts i de seguida ens fan entrar a una sala on seiem els sis al voltant duna taula de fusta. LÀngels ens comenta que daquí una hora haurà de marxar, i comencem de seguida, tutejant-la, com ens ha demanat.
LÀngels Verdú és una de les seleccionadores dempleats que treballa per lempresa AV Recursos Humans. La seva feina consisteix en veure, a través de proves daptitud i, sobretot a través del comportament dels aspirants, quina és la persona més adequada per un lloc de treball concret. Per fer aquest anàlisi, ens diu, es requereixen quatre característiques bàsiques: comunicar molt bé, tenir capacitat danàlisi, una lògica orientada als resultats i sobretot, ser una persona objectiva i no deixar-se portar pels sentiments. I és que per aconseguir una feina no només és necessari un bon currículum. Fent un ràpid esquema en un foli que gira cara nosaltres perquè el puguem observar, ens explica que són tres variables les que ha de complir un aspirant a una feina. A part del currículum que afirma que és important pel què fa a lexperiència de loferent hi ha també laptitud i lactitud. El saber fer i el voler fer. Aquesta última, reconeix lÀngels, és la qualitat més difícil dendevinar, perquè es tracta de conèixer a la gent en un temps molt reduït.
És aleshores quan entra en joc tot el que és la aparença i la informació no verbal, i lentrevistador prendrà nota daquests aspectes externs, tot i que les actituds mai farien descartar algú en una entrevista, tot hi que hi ha alguns comportaments tòpics que no diuen gens a favor dels candidats. Per exemple, comenta, si algú no et contesta les trucades telefòniques; o el cites i no ve, i després et truca al cap de dos dies dient que li va passar alguna cosa... podria haver trucat el mateix dia. Se li van acudint més exemples dinformalitats que deu haver trobat al llarg del temps en la seva professió, com gent que fuma en llocs on hi ha el cartel de prohibit fumar; en un moment donat, quan ja estem acabant li sona el mòbil, es disculpa amb nosaltres i no agafa la trucada. Això li ha fer recordar un altre cas que no afavoreix gens els aspirants: si sistemàticament la persona parla pel mòbil i no et fa cas. Si descaradament, davant meu algú encén el mòbil i es posa a parlar, i si això reincideix al llarg del procés de selecció, que dura un parell o tres dhores, acabo dient-los que moltes gràcies, però res. Això, ens aclara, sha de dir que normalment no passa.
Ara bé, tots aquests aspectes són fàcils devitar, només cal obeir els cartells i ser mínimament educat però, què passa amb els collectius considerats amb dificultats per insertar-se en el món laboral, com les dones, els majors del quaranta-cinc anys i els treballadors no qualificats? LÀngels ens explica que en aquest camp hi ha hagut canvis. Per exemple, ara les dones ja no tenen tantes dificultats, en pocs casos les empreses demanen específicament homes. Però abans, comenta, sempre deia que si es presentava una dona a un perfil directiu havia de ser molt millor que tots els homes que volien la feina, havia de tenir les competències molt més elevades, i segons ledat que tingués, si estava a la vora de tenir fills, tampoc se la quedaven. En el cas dels majors de quaranta-cinc anys ha hagut una innovació, el coaching, que es tracta dajudar algú a arribar a conclusions i aprendre en el mateix lloc de treball i el mentoring quan és algú que té molta experiència en alguna cosa i fa de mentor. Així, tot i que això encara no està generalitzat, la gent més gran o sense estudis també té la seva oportunitat.
Mentre juga amb un bolígraf duna mà a laltra, i es repassa el full ple danotacions, parla sobre la primera feina, la més difícil de trobar. Per això, diu, la recomanació que jo els faig als estudiants és que intentin treballar encara que sigui a lestiu i de manera gratuïta, com a voluntaris o collaboradors. És una manera de que després ja no sigui la primera vegada. Perquè lexperiència és una condició indispensable en la majoria de llocs de treball. A més, també és necessari per conèixer el món laboral, que és molt diferent del món dels estudiants. La mentalitat de la gent, la manera de funcionar, i la competitivitat, això sha daprendre, sha de viure afirma lÀngels.
Costa entendre com una persona, tan sols observant-te i llegint un text escrit per tu, tècnica que sutilitza ne el procés de selecció, pugui treure tantes conclusions de la teva personalitat, deduint com et comportaries en diferents casos i concloent, finalment, si ets, o no ets, apte per aquell lloc al que aspires. Per això potser ella ens pot donar algun consell per passar aquestes inquietants proves donant un bon perfil, i sense pensar-sho, sense cap dubte i de forma rotunda respon que ella diria sigues tu mateix, no vulguis enganyar, perquè si vols enganyar segur que tenxamparan. Això, que és més complicat del que sembla, és el millor que es pot fer, perquè, reflexiona, una selecció no és més que una tria, és posar una línia i veure qui sacosta més a un perfil que than donat, i repeteix que si no tagafen no vol dir que siguis dolent, vol dir que no tadaptes a aquell perfil però potser a un altre sí. Jo sempre animo a que es tornin presentar perquè potser a un altre lloc si que shi adapten.
Quan acabem lÀngels ens acompanya a baix, que és on treballa en realitat, i li arriba el torn de preguntes a ella, que vol saber alguna cosa dels quatre estudiants que lhan interrogat durant una hora. És aleshores quan et preguntes com interpreta ella cada un dels moviments, de les peces de roba que portes posada i què en pensa de com ets. Tots ens quedem amb la mateix pregunta a la boca: què en pots dir sobre mi?
